EL AMOR PROPIO

Sense amor propi i sense amor per altres, no tenim el poder per canviar i som incapaços de viure una vida completa i plena d'alegria. Amor és qualsevol acció que fem que permet millorar tant a nivell físic, mental o emocional. Amb l'amor la nostra autoestima i autoconcepte es reforcen, fent possible ajudar-nos a nosaltres mateixos, permetent que altres puguin sintonitzar tant amb els nostres aspectes forts com amb els febles. L'amor propi ens estimula a cuidar-nos i a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

"Quan estigui en un carreró sense sortida, no sigui tonto/a: surti per on va entrar" [proverbi hindú]

Algunes idees i sentiments que s'han respirat al taller:

. Viure les limitacions com un pes o un obstacle que dificulta, però també com un camí per conèixer les possibilitats i capacitats d'un mateix i de l'entorn.

. Un món que per moments canvia. Sensacions per descobrir si deixem fluir.

. Un univers de sensibilitats massa sovint oblidades.



Programa del congrés on vam participar mitjançant aquest taller.

AMARA'M

Fer impur el vi afegint-hi aigua, i per què no fer impura l’aigua afegint-hi vi? Mulla’t de manera que el líquid et penetri, o potser tu penetra el líquid tot endinsant-t’hi. Emporta’t una bona quantitat d’alguna cosa fins a sobreeixir al món. Xopa’m el vestit i després abraça’m. Penetrem-nos d’afectes, d’idees. Impregna’t de tot el que t’envolta, t’implica, et fa moure, et sedueix o et repugna. Un cop travessem la porta, ja no ens podrem fer enrere. Els sentits ens fan sentir, ens remouen la consciència. Un espai per oprimir i deslliurar els sentits, les emocions, les idees. I jo et dic: AMARA’M.

Programa de les jornades on vam dur a terme aquesta performance.

Dones amb nom propi

Galeria de retrats femenins. Dones de diverses procedències i destins. Dones que han fet de la seva vida un estil de viure que nosaltres hem pogut retratar. Dones amb histories personals que nosaltres hem pogut atrapar al vol i portar-les totes juntes als escenaris. Cabaret amanit d'ombres, narracions i cançons. Invoquem als milions de dones que han estat, són i seran en qualsevol punt de la terra, formant part d'ella.

El somni de l’eruga

Zzzzzzzzzzzas,

Això és una passa? No, és un salt. Un grandiós salt en el fons i en la forma. En l'espai i en el temps. Els ballarins fan passes i de tant en tant, fan enormes salts.
Realitat, representació. Paradigma analògic, paradigma virtual.

El ball com una expressió humana que posa la totalitat del cos en pulsió. I si utilitzem objectes (nines i joguines) per representar aquesta dansa, estem "virtualitzant" el ball. Estem representant el ball amb unes eines expressives que no és el propi cos.

I ara saltem al tercer tram, al tercer nivell d'abstracció: enregistrem amb el cinema els moviments que els objectes realitzen en representar la dansa humana. Això és encara més virtual? O és, senzillament, virtuós?

L'espectacle 'Shirayaev o el silenci de l'eruga' de la lleidatana Pilar Buira inaugura l'Animac 2010.