Veure, no és mirar. Posar-se en situació d’aprendre
des de l’experimentació personal de situacions en les que no estem avesats a
viure.
Què fàcil és anar a una conferència,
una classe magistral i escoltar, valorar, fins i tot reflexionar vers el que es
diu.
El passat dissabte sabia que
anava a viure una experiència formativa amb d’altres persones. Coneixedor del
tipus d’actuacions que realitza el formador responsable de l’activitat em vaig
sentir, des d’un principi, confiat en poder estar, deixar-me anar.
“Allò que “veiem” és sempre i només allò que les nostres
hipòtesis, les nostres idees preconcebudes i la nostra cultura de fons ens
predisposen i ens preparen a veure. Cadascú tendeix a “veure” allò que li és
familiar, allò que l’obsessiona. Es podria dir que allò que s’observa no són, a
dir veritat, fets, sinó significats, i que l’observació no ens mostra tant els
objectes del món sinó les nostres representacions mentals que hem construït al
llarg de la nostra vida”
Corrado Ziglio (2006)