dijous, 25 de febrer del 2010

El somni de l’eruga




Zzzzzzzzzzzas,

Això és una passa? No, és un salt. Un grandiós salt en el fons i en la forma. En l'espai i en el temps. Els ballarins fan passes i de tant en tant, fan enormes salts.
Realitat, representació. Paradigma analògic, paradigma virtual.

El ball com una expressió humana que posa la totalitat del cos en pulsió. I si utilitzem objectes (nines i joguines) per representar aquesta dansa, estem "virtualitzant" el ball. Estem representant el ball amb unes eines expressives que no és el propi cos.

I ara saltem al tercer tram, al tercer nivell d'abstracció: enregistrem amb el cinema els moviments que els objectes realitzen en representar la dansa humana. Això és encara més virtual? O és, senzillament, virtuós?

L'espectacle 'Shirayaev o el silenci de l'eruga' de la lleidatana Pilar Buira inaugura l'Animac 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada