Dones amb nom propi

Galeria de retrats femenins. Dones de diverses procedències i destins. Dones que han fet de la seva vida un estil de viure que nosaltres hem pogut retratar. Dones amb histories personals que nosaltres hem pogut atrapar al vol i portar-les totes juntes als escenaris. Cabaret amanit d'ombres, narracions i cançons. Invoquem als milions de dones que han estat, són i seran en qualsevol punt de la terra, formant part d'ella.

El somni de l’eruga

Zzzzzzzzzzzas,

Això és una passa? No, és un salt. Un grandiós salt en el fons i en la forma. En l'espai i en el temps. Els ballarins fan passes i de tant en tant, fan enormes salts.
Realitat, representació. Paradigma analògic, paradigma virtual.

El ball com una expressió humana que posa la totalitat del cos en pulsió. I si utilitzem objectes (nines i joguines) per representar aquesta dansa, estem "virtualitzant" el ball. Estem representant el ball amb unes eines expressives que no és el propi cos.

I ara saltem al tercer tram, al tercer nivell d'abstracció: enregistrem amb el cinema els moviments que els objectes realitzen en representar la dansa humana. Això és encara més virtual? O és, senzillament, virtuós?

L'espectacle 'Shirayaev o el silenci de l'eruga' de la lleidatana Pilar Buira inaugura l'Animac 2010.

Manual de supervivència per a mestres contemporanis

Un manual, una conferència, una presentació, una re-presentació. Quins són els elements que entren en joc per fer que l'escola sigui un escenari educatiu, d'aprenentatge profund? Quins papers juguen els infants, els joves, les famílies, la comunitat, els mestres, els directius, els gestors, el sistemes? Qui més juga? O no es pot  jugar...

Nosaltres juguem a ser i a fer teatre i pensament, teatre i reflexió, teatre i acció, dins i fora de l'escenari.

Brigitte

Taller de marionetas Pepe Otal, Barcelona

¿Qué porcentaje de estética, ética, metódica, política tiene la creatividad? ¿Cambian estos porcentajes cuando hablamos de investigación? ¿Se mantienen estos porcentajes cuando la adversidad entra en juego? ¿Puede una mujer enfrentarnos a estas preguntas?

ADELINA I EL TREN

Taller de marionetas Pepe Otal / RAI, Barcelona

Escenes, persones que captiven, les converses de la gent. La brutícia dels racons. Somnis. Realitats que es confonen, i idees que sorgeixen. El tren és un bon lloc per pensar i per dormir. Aprofitant esporàdicament per compartir la becaina amb el veí del costat, o el de dalt, aquell del 5e 2a que ens té el cor robat...

Però no hem vingut aquí a parlar de nosaltres. Us hem vingut a presentar a l’Adelina.

Ella és una gran consumidora de cultura romàntica i cultiva la “cursileria” com estil de vida.

Es tracta d’una ferroviària atípica. Que va a l’estació a “treballar-se” una relació... Així doncs, anem a la història de l’Adelina!

EDUCAR DES DE LA MIRADA

Veure, no és mirar. Posar-se en situació d’aprendre des de l’experimentació personal de situacions en les que no estem avesats a viure.

Què fàcil és anar a una conferència, una classe magistral i escoltar, valorar, fins i tot reflexionar vers el que es diu.

El passat dissabte sabia que anava a viure una experiència formativa amb d’altres persones. Coneixedor del tipus d’actuacions que realitza el formador responsable de l’activitat em vaig sentir, des d’un principi, confiat en poder estar, deixar-me anar.

“Allò que “veiem” és sempre i només allò que les nostres hipòtesis, les nostres idees preconcebudes i la nostra cultura de fons ens predisposen i ens preparen a veure. Cadascú tendeix a “veure” allò que li és familiar, allò que l’obsessiona. Es podria dir que allò que s’observa no són, a dir veritat, fets, sinó significats, i que l’observació no ens mostra tant els objectes del món sinó les nostres representacions mentals que hem construït al llarg de la nostra vida”                                                     

            Corrado Ziglio (2006)

La construcció de la identitat docent a través de la formació

Quan diem que un professional és docent? El docent "nace o se hace"?

De quina manera la formació contribueix a la construcció de la identitat professional i personal del docent? I ara el text d'un poema de Marc Granell (2006) del volum titulat Tard o d'hora Editat a València per l'editorial DENES.

Mai no se sap, 

quan comences el camí 

per on el camí et durà, 

si pel desert 

o vora mar, 

si per paisatges benignes 

o a través del pedregar. 

Mai no se sap. 

L’únic cert és 

que quan l’acabes, 

tard o d’hora, no serà 

qui l’acabe ja el mateix 

que aquell que el va començar. 

Marc Granell. Tard o d’hora

(València, 2006)