Fusió no és confusió

La Comunicativa, Lleida

Taller adreçat a una companyia de comediants que volen aprofundir sobre les identitats individuals i col·lectives. Té per finalitat articular lo personal i lo grupal.

Un dels exercicis realitzats al taller.

Continguts a treballar durant les sessions del taller:
- La família com el primer escenari on som protagonistes (o no) i on estructurem les identitats individuals i col·lectives.
- Estratègies per pensar a soles i en companyia sobre el/s grup/s.
- Entrenament sobre l’armonització grupal des de la diversitat individual com a valor.

Número de participants entre 10 i 20.
Horari: (12 hores): dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20, diumenge de 10 a 14.




Necessitats tècniques: un espai diàfan que ens permeti fer activitat corporal i que al mateix temps ens permeti estar asseguts per parlar en un terra càlid o en cadires que no facin molta nosa. Necessitarem 5
cadires en el cas que la sala no disposi. Un equip de música (cal dir quin sistema de reproducció hi ha) 2 metres de paper d’embalar. Caldrà que cada persona participant porti una bossa de plàstic de les que es
fan servir per congelar aliments, una fotografia de quan tenia més o menys 3 anys i una altra de quan tenia més o menys 15 anys, una manta per tapar-se el cos, un mocador per tapar-se els ulls i un barret per tapar-se el cap.

Posar límits, posem-nos límits

"La nena i l’acròbata"

Era una nena d'ulls grans com llunes, amb el somriure suau de l'alba. Òrfena sempre des que ella recordés, s'havia associat a un acròbata amb el que recorria, amunt i avall, els pobles hospitalaris de l'Índia. 

Tots dos s'havien especialitzat en una peça circense que consistia en que la nena s'enfilava per un llarg pal que l'home sostenia sobre les seves espatlles. La prova no estava ni de bon tros exempta de riscos. 

Per això, l'home li va indicar a la nena:
- Amigueta (petita), per evitar que pugui passar un accident, el millor serà que, mentre fem el nostre número, jo m’ocupi del que tu estàs fent i tu del que estic fent jo. D'aquesta manera no correrem perill, (petita).

Però la nena, clavant els seus ulls enormes i expressius en els del seu company, va replicar:
- No, Babu, això no és l’encertat. Jo m'ocuparé de mi i tu t’ocuparàs de tu, i així, estant cadascú molt pendent del que un mateix fa, evitarem qualsevol accident.

Posar límits, posem-nos límits. Una proposta i presentació teatral construïda entre tots i per a tots. En què tothom té permís per deixar-se anar, per posar i posar-se límits, per treure-se'ls, creant poc a poc un ambient càlid, proper, màgic i irrepetible. 

Programa de Sant Guim de Freixenet, 16 de juny de 2011
Programa de Guissona, 12 de gener de 2012

Construcció, destrucció, deconstrucció, reconstrucció de la identitat professional

Què li passa a un educador quan ha de construir la pròpia identitat professional si el que ha de fer és treballar amb petita infància i les seves famílies? De quina manera els canvis contribueixen a la construcció de la identitat professional i personal de l’educador?

Leonardo reflexiona amb l'Home de Vitruvi

L'Horiginal, Barcelona




La febre, el lumbago. Malestars en el mapa corporal. El cos com a territori, els clàssics com a referència i la biografia singular com a trànsit que beatifica.

A partir de textos de Juan José Millás aquesta peça multimèdia pretén posar la mirada a la patologia que ens dóna identitat, que ens posa en el món i que esdevé la nostra raó de ser.

EL AMOR PROPIO

Sense amor propi i sense amor per altres, no tenim el poder per canviar i som incapaços de viure una vida completa i plena d'alegria. Amor és qualsevol acció que fem que permet millorar tant a nivell físic, mental o emocional. Amb l'amor la nostra autoestima i autoconcepte es reforcen, fent possible ajudar-nos a nosaltres mateixos, permetent que altres puguin sintonitzar tant amb els nostres aspectes forts com amb els febles. L'amor propi ens estimula a cuidar-nos i a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

"Quan estigui en un carreró sense sortida, no sigui tonto/a: surti per on va entrar" [proverbi hindú]

Algunes idees i sentiments que s'han respirat al taller:

. Viure les limitacions com un pes o un obstacle que dificulta, però també com un camí per conèixer les possibilitats i capacitats d'un mateix i de l'entorn.

. Un món que per moments canvia. Sensacions per descobrir si deixem fluir.

. Un univers de sensibilitats massa sovint oblidades.



Programa del congrés on vam participar mitjançant aquest taller.

AMARA'M

Fer impur el vi afegint-hi aigua, i per què no fer impura l’aigua afegint-hi vi? Mulla’t de manera que el líquid et penetri, o potser tu penetra el líquid tot endinsant-t’hi. Emporta’t una bona quantitat d’alguna cosa fins a sobreeixir al món. Xopa’m el vestit i després abraça’m. Penetrem-nos d’afectes, d’idees. Impregna’t de tot el que t’envolta, t’implica, et fa moure, et sedueix o et repugna. Un cop travessem la porta, ja no ens podrem fer enrere. Els sentits ens fan sentir, ens remouen la consciència. Un espai per oprimir i deslliurar els sentits, les emocions, les idees. I jo et dic: AMARA’M.

Programa de les jornades on vam dur a terme aquesta performance.

Dones amb nom propi

Galeria de retrats femenins. Dones de diverses procedències i destins. Dones que han fet de la seva vida un estil de viure que nosaltres hem pogut retratar. Dones amb histories personals que nosaltres hem pogut atrapar al vol i portar-les totes juntes als escenaris. Cabaret amanit d'ombres, narracions i cançons. Invoquem als milions de dones que han estat, són i seran en qualsevol punt de la terra, formant part d'ella.