Clausura de les XI Jornades d'Innovació en l'etapa d'Educació Infantil; La Presència.

ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona

Un nen i una nena juguen a l’escenari i juguen a construir alguna cosa. Els adults que passen i traspassen sense mirar-se els infants que juguen. No escoltem, no parlem, no veiem. Quines presències tenim els adults en l’acompanyament dels infants en el seu creixement? Des del públic recollim diversos tipus de presències, construïts en converses que han protagonitzat la major part de les jornades.

Publicació digital de les XI Jornades d’innovació en l’Etapa d’Educació Infantil amb el tema “Presència. Entramat de converses”, per part de l'ICE de la UAB.

Acte de clausura 1r Congreso Entrevista Motivacional

GETEM (Grupo Español de Trabajo en Entrevista Motivacional)

De qui depèn el canvi en una crisi? En quin lloc ens situem en els moments de dificultat? D’on traiem les forces? Qui ens podem trobar i qui ens pot acompanyar en el camí? Què estem disposats a fer o acceptar?

Els cérvols blancs són extremadament rars i Artur sabia que sempre havien representat el misteri, un portal cap a altres móns, així que va partir a la recerca de la misteriosa criatura, decidit a seguir-la a qualsevol aventura a què el conduís. Penetraren cada vegada més profundament en el bosc, fins que per fi el cérvol es va girar, va tombar a Artur del seu cavall i va posar el peu sobre el pit d'Artur, després desembeinà l'espasa i va dir: "Artur, prepareu-vos a morir!".

La performance envolta a les persones participants amb un espai d’interactivitat, i a través de la proposta dramatúrgica es facilita un ambient de reflexió i diàleg. 

Manual de supervivència per a mestres contemporanis

Escola El Puig, Esparraguera

Així és que moltes vegades ens costa trobar el sentit de l'escola. Per a què serveix l'escola? Sovint les persones dipositem moltes expectatives en l’escola, com si l’escola pogués fer tots els papers de l’auca, com si fos un escenari de cartó-pedra.

Ens agrada dir que les escoles són de carn i ossos, tenen pell, i la pell té una resistència, i la pell no pot admetre tot el que volem ficar dins, també hem d'hidratar aquesta pell. L'escola ha de ser respectada perquè sinó, no respectarem el lloc que ella mateixa s'adjudica, un lloc per aprendre.

Hi ha altres llocs on s'aprèn, evidentment. Aprenem a casa, aprenem al carrer, aprenem a la plaça, però l'escola, és per naturalesa, el lloc on aprenem. Com són els nostres espais d'aprendre, ara? Fem possible que l'escola sigui un lloc per aprendre?

Manual de supervivencia para maestros contemporáneos

En las Jornadas Internacionales de Pedagogía Sistémica Cudec en México

Un manual,

un manual de supervivencia,

un manual de supervivencia para maestros contemporáneos.

Estamos ahora en un momento de muchos manuales. En seguida recurrimos a los manuales de crianza cuando tenemos nuestro bebé entre los brazos. Recurrimos al manual que quizás nos ayudará a elegir escuela para nuestro hijo, recurrimos al manual de instrucciones de uso de material didáctico para determinada área del currículo. Manuales, abusamos de los manuales. Muy a menudo, cuando trato con las familias, cuando trato con los profesores, cuando trato con los que nos administran, me piden manuales: ¿Y tú no tienes un manual? Yo no tengo un manual.

Hoy he venido a construir con vosotros un manual de supervivencia para maestros contemporáneos.

Brigitte, profesora investigadora bióloga descarada

¿Qué porcentaje de estética, ética, metódica, política tiene la creatividad? ¿Cambian estos porcentajes cuando hablamos de investigación? ¿Se mantienen estos porcentajes cuando la adversidad entra en juego? ¿Puede una mujer enfrentarnos a estas preguntas?

Brigitte, professora investigadora biòloga desvergonyida

¿Quin percentatge d'estètica, ètica, metòdica, política té la creativitat? Canvien aquests percentatges quan parlem de recerca? Es mantenten aquests percentatges quan l'adversitat entra en joc? Pot una dona enfrentar-nos a aquestes preguntes?

Fusió no és confusió

La Comunicativa, Lleida

Taller adreçat a una companyia de comediants que volen aprofundir sobre les identitats individuals i col·lectives. Té per finalitat articular lo personal i lo grupal.

Un dels exercicis realitzats al taller.

Continguts a treballar durant les sessions del taller:
- La família com el primer escenari on som protagonistes (o no) i on estructurem les identitats individuals i col·lectives.
- Estratègies per pensar a soles i en companyia sobre el/s grup/s.
- Entrenament sobre l’armonització grupal des de la diversitat individual com a valor.

Número de participants entre 10 i 20.
Horari: (12 hores): dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20, diumenge de 10 a 14.




Necessitats tècniques: un espai diàfan que ens permeti fer activitat corporal i que al mateix temps ens permeti estar asseguts per parlar en un terra càlid o en cadires que no facin molta nosa. Necessitarem 5
cadires en el cas que la sala no disposi. Un equip de música (cal dir quin sistema de reproducció hi ha) 2 metres de paper d’embalar. Caldrà que cada persona participant porti una bossa de plàstic de les que es
fan servir per congelar aliments, una fotografia de quan tenia més o menys 3 anys i una altra de quan tenia més o menys 15 anys, una manta per tapar-se el cos, un mocador per tapar-se els ulls i un barret per tapar-se el cap.

Posar límits, posem-nos límits

"La nena i l’acròbata"

Era una nena d'ulls grans com llunes, amb el somriure suau de l'alba. Òrfena sempre des que ella recordés, s'havia associat a un acròbata amb el que recorria, amunt i avall, els pobles hospitalaris de l'Índia. 

Tots dos s'havien especialitzat en una peça circense que consistia en que la nena s'enfilava per un llarg pal que l'home sostenia sobre les seves espatlles. La prova no estava ni de bon tros exempta de riscos. 

Per això, l'home li va indicar a la nena:
- Amigueta (petita), per evitar que pugui passar un accident, el millor serà que, mentre fem el nostre número, jo m’ocupi del que tu estàs fent i tu del que estic fent jo. D'aquesta manera no correrem perill, (petita).

Però la nena, clavant els seus ulls enormes i expressius en els del seu company, va replicar:
- No, Babu, això no és l’encertat. Jo m'ocuparé de mi i tu t’ocuparàs de tu, i així, estant cadascú molt pendent del que un mateix fa, evitarem qualsevol accident.

Posar límits, posem-nos límits. Una proposta i presentació teatral construïda entre tots i per a tots. En què tothom té permís per deixar-se anar, per posar i posar-se límits, per treure-se'ls, creant poc a poc un ambient càlid, proper, màgic i irrepetible. 

Programa de Sant Guim de Freixenet, 16 de juny de 2011
Programa de Guissona, 12 de gener de 2012