Fòrum a l'institut Montserrat Roig de Terrassa

IES Montserrat Roig de Terrassa

De qui depèn el canvi en una crisi? En quin lloc ens situem en els moments de dificultat? D’on traiem les forces? Qui ens podem trobar i qui ens pot acompanyar en el camí? Què estem disposats a fer o acceptar?

Els cérvols blancs són extremadament rars i Artur sabia que sempre havien representat el misteri, un portal cap a altres móns, així que va partir a la recerca de la misteriosa criatura, decidit a seguir-la a qualsevol aventura a què el conduís. Penetraren cada vegada més profundament en el bosc, fins que per fi el cérvol es va girar, va tombar a Artur del seu cavall i va posar el peu sobre el pit d'Artur, després desembeinà l'espasa i va dir: "Artur, prepareu-vos a morir!".

La performance envolta a les persones participants amb un espai d’interactivitat, i a través de la proposta dramatúrgica es facilita un ambient de reflexió i diàleg. 

COMunicació COMpartida: La gran partida de la comunicació

25 DE GENER de 2012. Organitzat per l’Associació de Professionals que treballen en Espais Familiars de Catalunya (APEFAC)

LLOC: Centre Cívic Folch i Torres al Raval de Barcelona.

HORA: 9:0 a 13:30

Tres escenes, cinc protagonistes identificats dins l’espiral de l’APEFAC. Un argument: la comunicació. Totes les protagonistes implicades compartint l’escena i la partida de la comunicació. Qui està dins i fora dels processos comunicatius? Qui és espectador i qui és actor?

A continuació de la pausa tres tallers per posar en pràctica el que l’espiral ha fet emergir a la sala gran.

Un format formatiu amb forma reformada. Escena i creixement de les persones, dels equips i de les institucions.

Una aposta de confiança de l’APEFAC que La Companyia Varietats a l’Ombra ha fet crèixer en terra abonada.

Clausura de les XI Jornades d'Innovació en l'etapa d'Educació Infantil; La Presència.

ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona

Un nen i una nena juguen a l’escenari i juguen a construir alguna cosa. Els adults que passen i traspassen sense mirar-se els infants que juguen. No escoltem, no parlem, no veiem. Quines presències tenim els adults en l’acompanyament dels infants en el seu creixement? Des del públic recollim diversos tipus de presències, construïts en converses que han protagonitzat la major part de les jornades.

Publicació digital de les XI Jornades d’innovació en l’Etapa d’Educació Infantil amb el tema “Presència. Entramat de converses”, per part de l'ICE de la UAB.

Acte de clausura 1r Congreso Entrevista Motivacional

GETEM (Grupo Español de Trabajo en Entrevista Motivacional)

De qui depèn el canvi en una crisi? En quin lloc ens situem en els moments de dificultat? D’on traiem les forces? Qui ens podem trobar i qui ens pot acompanyar en el camí? Què estem disposats a fer o acceptar?

Els cérvols blancs són extremadament rars i Artur sabia que sempre havien representat el misteri, un portal cap a altres móns, així que va partir a la recerca de la misteriosa criatura, decidit a seguir-la a qualsevol aventura a què el conduís. Penetraren cada vegada més profundament en el bosc, fins que per fi el cérvol es va girar, va tombar a Artur del seu cavall i va posar el peu sobre el pit d'Artur, després desembeinà l'espasa i va dir: "Artur, prepareu-vos a morir!".

La performance envolta a les persones participants amb un espai d’interactivitat, i a través de la proposta dramatúrgica es facilita un ambient de reflexió i diàleg. 

Manual de supervivència per a mestres contemporanis

Escola El Puig, Esparraguera

Així és que moltes vegades ens costa trobar el sentit de l'escola. Per a què serveix l'escola? Sovint les persones dipositem moltes expectatives en l’escola, com si l’escola pogués fer tots els papers de l’auca, com si fos un escenari de cartó-pedra.

Ens agrada dir que les escoles són de carn i ossos, tenen pell, i la pell té una resistència, i la pell no pot admetre tot el que volem ficar dins, també hem d'hidratar aquesta pell. L'escola ha de ser respectada perquè sinó, no respectarem el lloc que ella mateixa s'adjudica, un lloc per aprendre.

Hi ha altres llocs on s'aprèn, evidentment. Aprenem a casa, aprenem al carrer, aprenem a la plaça, però l'escola, és per naturalesa, el lloc on aprenem. Com són els nostres espais d'aprendre, ara? Fem possible que l'escola sigui un lloc per aprendre?

Manual de supervivencia para maestros contemporáneos

En las Jornadas Internacionales de Pedagogía Sistémica Cudec en México

Un manual,

un manual de supervivencia,

un manual de supervivencia para maestros contemporáneos.

Estamos ahora en un momento de muchos manuales. En seguida recurrimos a los manuales de crianza cuando tenemos nuestro bebé entre los brazos. Recurrimos al manual que quizás nos ayudará a elegir escuela para nuestro hijo, recurrimos al manual de instrucciones de uso de material didáctico para determinada área del currículo. Manuales, abusamos de los manuales. Muy a menudo, cuando trato con las familias, cuando trato con los profesores, cuando trato con los que nos administran, me piden manuales: ¿Y tú no tienes un manual? Yo no tengo un manual.

Hoy he venido a construir con vosotros un manual de supervivencia para maestros contemporáneos.

Brigitte, profesora investigadora bióloga descarada

¿Qué porcentaje de estética, ética, metódica, política tiene la creatividad? ¿Cambian estos porcentajes cuando hablamos de investigación? ¿Se mantienen estos porcentajes cuando la adversidad entra en juego? ¿Puede una mujer enfrentarnos a estas preguntas?